Escola de famílies

Resum sessió formativa: «Abordatge integral del bullying»

Ja teniu disponible el resum de l'última sessió formativa que es va dur terme a l'Escola de Famílies.

La xerrada va ser conduïda per l’Anna Rallo, de l’Equip Seer - Salut i educació emocional, la qual també va venir el curs passar a oferir-nos la formació sobre educació en emocions i de nou, no ens va decebre. Va ser una xerrada interessant, reveladora i pràctica.

Mares i pares amb fills en diferents etapes de l’educació infantil i primària anàvem disposats a entendre les claus del bullying per a saber com gestionar-lo amb els nostres fills i filles. Però, l’Anna ja ens va avisar que no hi ha receptes màgiques per resoldre aquests casos. Entren en joc diferents persones, rols i emocions, que fan que les situacions siguin complexes i requereixin de diferents protocols i intervencions.

La primera pregunta que va sorgir va ser “de qui és la culpa?”. Doncs no podem parlar de culpables, ni d’agressors, ni de de víctimes. Primer de tot cal definir...

Què es el bullying?
Per parlar de bulying cal tenir un llenguatge impecable i parlar de rols. No és el mateix ser agressor que tenir el “rol d’agressor”, ni ser víctima que tenir “el rol de víctima”. Per tant, sempre parlarem de rols. També cal diferenciar entre “coses de nens” i bullying, i és per aquest motiu que cal saber què és el bullying.
Es considera bullying quan les agressions cap a una persona són intencionades i es repeteixen en el temps. Segons els organismes, repetició es considera a partir de 15 dies. Per suposat, normalment hi ha una persona que té el rol de víctima, una o diverses que tenen el rol d’agressors i els observadors, que amb les seves accions o inaccions es decanten cap a un dels dos rols. No hem d’oblidar que els nostres fills i filles poden estar en qualsevol de les tres bandes.
A més a més, en el bullying parlem de consciència i intencionalitat, ja que sempre n’hi ha. D’aquesta manera, parlar de bullying per sota de 3r de Primària és complicat, perquè no hi ha consciència i difícilment, intencionalitat.
Per altra banda, també hem de tenir en compte on neix la relació entre els diferents actors. És bullying si la relació neix en l’entorn escolar. Per tant, tot i que l’assetjament sigui fora de l’escola o a través de les xarxes socials, si la relació neix a l’escola, es considera bullying. Així doncs, l’escola, a més de les famílies, han de donar resposta a aquests casos.
Sobre el ciberbullying, no cal que sigui repetitiu, ja que l’acció queda per sempre a les xarxes.
El bullying també es produeix perquè hi ha un desequilibri de poder, sempre hi ha una persona que té més poder que l’altra.

Rol de víctima
La persona assetjada se la caracteritza perquè pateix un dolor sostingut. Això vol dir que no és un dolor puntual, sinó que el viu al llarg de tot el dia, les 24 hores. A més, se sent observada; tothom sempre mira cap a la víctima. Tot i que no és bo victimitzar-la, perquè sinó mai sortirà d’aquest rol.



Rol d’agressor
Les persones que estan en rol d’agressor a vegades han sigut víctimes abans, però no sempre és així. Hi ha alguns indicadors, però és essencial oblidar-se de les etiquetes.
Les agressions poden ser tant físiques com verbals.

Rol d’observador
Hi ha dos tipus d’observadors: els passius i els actius. Els passius sempre ajuden a l’agressor i els actius poden ajudar a l’agressor o a la víctima. Sigui com sigui, totes les persones que presencien una agressió tenen malestar. Normalment, els observadors senten por de convertir-se en víctima, ignorin o no la situació.

Com podem trobar solucions?
En primer lloc, el més fonamental és la prevenció. Aquesta ens ajudarà a identificar, solucionar o minimitzar. En segon lloc, amoïnar-nos de quin problema té cadascú dels bàndols per entendre el seu dolor. En tercer lloc, hi ha accions que s’han d’aturar un cop tipificat el cas (les mateixes persones i repetidament). El més important és aturar i protegir, posar límits i protegir a tots els rols, i per suposat, aturar les agressions i buscar-ne la causa.
Pel que fa al rol de víctima, hem d’empoderar aquella persona tot donant-li eines i connectant amb ella. Hem de parar atenció en com la protegim, mirar quines necessitats té per deixar d’estar en el rol de víctima. Per ajudar-la és important saber que el focus no està mai en la víctima, sinó en la persona que agredeix. Si no hi ha agressor, no hi ha bullying.
No ens hem d’oblidar que l’agressor també pateix i per tant, una manera de trobar solució a un cas de bullying és fer-li veure que té un problema i que entenem el seu dolor. Si no solucionem la seva gestió d’emocions i la seva mancança en les habilitats socials, sempre trobarà algú a qui fer bullying. Finalment, cal pensar que a vegades l’agressor no és l’executor, sinó el que pensa les accions i mana fer-les.

Conclusió
El bullying és un tema molt complex i no té solucions fàcils.Cal una molt bona coordinació entre famílies, escola, tutor, assessoraments psicològics… I sobretot, adonar-nos que el poder sempre el té el grup i és aquest qui acaba posant els límits.
Treballar valors com l’empatia amb els nostres fills i filles és essencial per prevenir situacions de bullying. Per exemple, l’Anna ens va recomanar el llibre “Wonder” (a partir de 3r-4t de Primària).